QaG

Nombre del autor:QaG

Blog

Qué es un pacte successori i per a que serveix?

Puede consultar la versión en español de este artículo aquí. Qué es un pacte successori i per a que serveix?   El pacte successori és una figura jurídica específica del dret civil català, prohibida en la major part de la resta d’Espanya; tot i que existeix en algunes altres CCAA i països europeus, i s’accepta al Reglament UE 650/2012   Qué es un pacte successori? Es tracta d’un acte jurídic notarial, similar al testament, però en el que intervenen més d’una persona (atorgants), per arribar a un acord entre elles o en favor d’una tercera persona. El cas més típoc és el de dos partes que atorguen un pacte entre elles per a que, en cas de morir un d’ells hereti tot l’altre, i en cas d’haver ja mort tots dos, ho hereti el fill o fills comuns (tercer no atorgant). En el dret català s’anomena també «successió contractual», perque es tracta en essencia d’un contracte relatiu a la defunció d’un o més dels atorgants, per diferencia-lo de la «successió testamntaria», que és unipersonal i on el document estrella és el testament. No té perqué consistir en acords recíprocs o equivalents, tot i ser la forma habitual. Podria donar-se també un pacte directament entre pare i fill, en el que acordessin que el fill ho heretarà tot, a canvi de comprometre’s a cuidar del pare fins a la seva defunció. Per a que serveix un pacte successori?: Irrevocabilitat i seguretat Els principals advantatges del pacte successori constisteixen en que, com es tracta d’un contracte, no pot desfer-se si no estan d’acord totes aquelles persones que el van signar inicialment. Per tant, ofereix als firmants una base de certessa sobre el que poden esperar a la mort d’un d’ells. Poden estar segurs de que l’altre atorgant no tornarà a la notaria al dia següent a canviar el seu testament sense dir res. A més, en aquests temps en que les persones cada vegada viuen més, s’ha de tenir sempre present el posible deteriorament cognitiu propi al final de la vida, que ens deixa vulnerables a posibles manipulacions per part de persones malintencionades. Per aquest motiu, que el pacte successori sigui irrevocable evita que quan ens fem grans algú pugui recorrer a l’engany per a que canviem el nostre testament al seu favor. Com es realitza un pacte successori? Es quasi tan senzill com fer testament: Els atorgants (dos o més persones que son familiars entre si) van a una notaria i expliquen els acords als que han arribat respecte a la successió (herencia) d’un o més d’ells. Aquella o aquelles persones respecte a la qual s’ha pactat ha de tenir veinatge civil català (2 o més anys de residencia permanent a Catalunya), i ser majors d’edat, però els beneficiaris del pacte (per exemple fills menors d’edat) no tenen perqué ser-ho. Quí pot signar un pacte successori? Els majors d’edat residents a Catalunya; i si son espanyols, hauran d’haver viscut a Catalunya durant al menys deu anys, o dos anys si fan una manifestació expresa dient que volen adquirir el veinatge civil català. En cas dels estrangers, apart de la majoría d’edat serà suficient que pugui demostrar-se que eran residents permanents a Catalunya en el moment d’atorgar el pacte, i que ho seguien essent en el moment de la seva defunció. Qué ocorre si contradiu el testament? El pacte successori és irrevocable a no ser que hi hagi acord entre tots els que el van signar, però si un dels signants va després a una notaria diferent, el notari no té cap forma de saber que existeix un pacte successori anterior. Qué passaria llavors, si aquesta persona mor havent signant tant un pacte com un testament contradictoris entre ells? Que una vegada morta, quan els posibles hereus solicitin el Certificat d’Actes d’Última Voluntat, es veuria que hi ha un pacte successori anterior, i un testament posterior. Es revisaria el contingut de tots dos documents, i si es veu que son contradictoris (per exemple en el pacte es nomena hereu a en Joan i en el testament a l’Albert), llavors el contingut del testament serà nul en alló que contradigui al pacte. Atenció: No seria nul el testament si en el pacte successori no es nombrés hereu, o el nomenament fos «preventiu» (vàlid només pel cas que no es faci testament posterior), o l’hereu que es nomenés fos difunt i no existisin substituts. EL mateix podria succeir a la inversa: Poden conviure un pacte successori on es nomena a un hereu (que tecnicament s’anomena «heretament» quan es fa a través de pacte) i un llegat que s’ha establert per codicil, que es una figura similar al testament però on no es nomena un hereu. Conclussions Com sempre recordem al nostre blog, en materia testamentaria el dificil NO és deixar els nostres assumptes tal i com els volem deixar-los. Hi han desenes de mecanismes per aconseguir-ho! El realment dificil és decidir qué volem fer: A quin familiar beneficiaria més el cotxe, si deixar-li un pis a mitges a dos fills causarà discussions entre ells, o si es preferible nomenar a certa persona hereu o llegatari. Les posibilitats son tantes que poden fàcilment sobrecarregar a una persona sense formació específica. Teniu també en compte que en el nostre blog ens referim sempre al Codi Civil de Catalunya, que en molts casos es diferent a la resta d’Espanya. Per tant, si esteu investigant respecte a un cas de forma de Catalunya, consulteu-nos directament per coneixer quines diferencies us afecten. Podeu consultar la nostra web específica per qüestions hereditaries aquí. Fins aviat!  

Blog

Qué costa un judici?

Puede acceder a la versión en españlol de este artículo aquí. Quin cost econòmic té un judici? Aquesta és la pregunta més repetida en les cerques que porten a la nostra web; dada cortesia de Google. La segona, la tercera i la quarta són similars: «Quant són les costes d’un judici?», «Quin és el preu d’un judici?». Lamentablement res en aquesta vida té una resposta fàcil, però en comptes de quedar-nos en un DEPÈN, intentarem fer el possible per explicar-vos els factors clau:   Què pot costar un judici? A grans trets, el cost d’un procediment judicial dependrà dels següents factors: Si tens dret a l’Assistència Jurídica Gratuïta. En aquest cas, sol·licitant un advocat d’ofici, el procediment seria completament gratuït, si deixem de costat el resultat del judici en sí. En cas negatiu, passem a afegir tots els següents punts. L’advocat que triïs. Hi ha criteris i teories per a tots els gustos, però el criteri popular és que un advocat amb més experiència i millors resultats tendeix a cobrar més. L’especialitat sobre la qual tracti el teu tema i la complexitat de l’assumpte. En relació amb l’anterior punt, el mateix advocat no et cobrarà el mateix per un judici per assassinat que per negociar amb l’empresa una liquidació salarial de 500 euros. No és el mateix una herència de 2 milions d’euros, que un permís de residència per a un estranger. Aquest sorprendrà a alguns, però un factor també pot ser l’opinió que li generis a l’advocat: Per un mateix procediment, si l’advocat encarregat de donar el pressupost entén, per indicis o trossos de conversa, que no pots o no vols permetre’t un servei «premium», pot oferir un preu més econòmic, a canvi que realitzis personalment més gestions. Ull amb això, perquè si la vostra intenció és deixar-ho absolutament tot en mans de l’advocat (o a l’inrevés), cal que quedi clar fins quin punt estan coberts les despeses. El procurador: En un procediment judicial, a més de l’advocat, estaràs representat per un procurador. El cost del procurador és inferior al de l’advocat, típicament entre un 10 i un 25% del cost de l’advocat. Generalment el propi advocat s’encarrega de contactar amb un procurador amb el qual treballi habitualment i demanar-li pressupost. Taxes judicials: Avui dia no són aplicables, tret que siguis una persona jurídica (empresa, fundació, etc). Perits: Si el teu procediment requereix de la intervenció d’un expert per a donar suport als teus arguments, d’entrada hauràs de pagar-ho de la teva butxaca. Exemples són arquitectes, taxadors d’antiguitats, art o propietat immobiliàries, mecànics, metges de diferents especialitats, etc. La decisió judicial: Per descomptat, la major part del cost del teu procediment pot venir de la sentència que es dicti al final, concretament el « Fallo », que és la part de la sentència que dictamina alguna cosa especifica com «Condemno a Fulano Gómez al pagament de 10.000 euros a Mengano Jiménez». Finalment, les costes. Vegem-les en la seva pròpia secció.   Què són les costes d’un judici?   En termes bàsics, les costes són una «sanció» que el jutge posa a la part del procediment (demandant o demandat) que consideri responsable de, per dir-ho en termes col·loquials, fer perdre el temps a tothom. Per exemple: Suposem que Fulano li va demanar a Mengano aquests 10.000 euros que esmentàvem abans, i que el deute consta en acta notarial.   Passat el termini de devolució, Mengano li recorda una vegada i una altra que li deu diners, fins i tot per burofax, i Fulano no ho retorna. Perquè no vol, perquè s’ho va gastar tot a les màquines escurabutxaques o perquè li va calar foc accidentalment a la bossa amb el símbol del dòlar, és igual. Finalment, Mengano es cansa i interposa demanda judicial contra Fulano. Com Fulano no pot provar que efectivament ha retornat els diners, el jutge el condemna al pagament dels 10.000 euros. A més, el condemna a les costes del procediment. Què significa aquesta condemna en costes?   Que a part dels 10.000 euros, i del que li hagi costat el seu propi advocat i procurador, Fulano haurà de pagar també tots els costos que li hagi causat a Mengano en el procediment judicial, és a dir el seu advocat, procurador, els perits que hagi portat pel seu costat, com a càstig per obligar a Mengano a recórrer als tribunals, en comptes d’haver-li pagat quan devia, cosa que hagués evitat a tothom molta despesa de temps i diners. «Però quant poden arribar a ser les costes?» et sento preguntar. Com a màxim, per regla general, serà d’un terç (és a dir 33,33%) de la quantia del procediment . Per exemple, si en el nostre cas la quantia és de 10.000 euros, la part perdedora seria condemnada a pagar un màxim de 3.333 euros amb 33 cèntims al guanyador. IVA a part, i els procuradors no estan inclosos en aquesta limitació. La quantitat exacta, que no té perquè ni sol arribar fins a aquest 33,33%, es prova presentant les factures de l’advocat, procurador, perits, etc, del guanyador.   Ull!   Això és només per als procediments declaratius, no per a les execucions de sentència ja existents. Aquestes no estan limitades a cap quantitat.   Per contra, molts tribunals consideren que hi ha un mínim no especificat a partir del qual seria indigne fer cobrar menys a un advocat. Per exemple, si la quantia del procediment és de 300 euros, no es pot esperar que l’advocat cobri únicament 100 euros, encara que tampoc s’especifica enlloc quant hauria de ser.   Potser t’has adonat que només he esmentat guanyadors i perdedors. Però que passa si «empaten» i el jutge condemnés a Fulano a pagar només 5.000 euros dels 10.000 que reclamava Mengano? Doncs que no es condemnaria a costes ni a un ni a l’altre, i cadascun pagaria el seu propi advocat, procurador, perits… Mengano podria, segons el cas, curar-se en salut i rebaixar la seva reclamació inicial a només els 5.000 euros i estar segur que li podrà

Blog

Desheretat! Per quins motius puc desheretar a un fill?

Puede consultar la versión en español de este artículo aquí. EL DESHERETAMENT I LA INDIGNITAT poden obeir només a motius taxats, com ara que el desheretat hagi agredit al testador. QUINES SÓN LES CAUSES DEL DESHERETAMENT? Abans de començar i com sempre, us recodem que els articles del nostre blog sobre les herències són sobre la regulació del Codi Civil de Catalunya, que en alguns aspectes importants és diferent a la de la resta d’Espanya. Comencem: Segur que en alguna ocasió entre broma i broma hem escoltat l’expressió “la meva mare m’ha dit que em desheretarà”, “com et facis un tattoo et desheretaré”, però tots coneixem el què significa i quins requisits s’han de complir i realment quins efectes té aquest dret? Com a consideració prèvia, tal i com hem explicat a l’article de la llegítima (emparellar amb l’article), la llei atribueix una part de l’herència als fills, a Catalunya un 25% del total del valor de l’herència. No obstant, s’ha de tenir en compte que el progenitor pot exercir l’acció de desheretament que és aquella disposició testamentària per la que es priva a un hereu forçós del dret a la llegítima. COM HA DE SER UN DESHERETAMENT PERQUÈ SIGUI VÀLID Hem de tenir en compte que els requistis per a que un desheretament sigui vàlid són els següents: El desheretat ha de ser un legitimari. El desheretament és totalment voluntari, fins i tot el cusant pot desheretar a uns legitimaris i als altres no. El desheretament ha de constar en un acte de disposició per causa de mort, concretament en testament, codicill, pacte successori i en aquest document s’ha de preveure una declaració de voluntat expresa de desheretar. S’ha de designar nominalment al legitimari desheretat, de forma individual o inequívoca, que permeti identificar al desheretat sense cap mena de dubte. Ha de ser per alguna de les causes legals de desheretament que més endavant exposarem. La causa a de ser certa. No ha hagut de mediar reconciliació o perdó entre el testador i el legitimari. El desheretament no pot ser parcial ni condicional. QUINES SÓN LES CAUSESS DEL DESHERETAMENT Causes d’indignitat, que obeeixen a la infracció dels deures dels sucessors respecte del difunt, són una conducta immoral de l’hereu cap al causant, aquestes es troben recollides al Codi Civil de Catalunya. La denegació d’alimenets al testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què hi ha l’obligació legal de prestar-los-en. El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, que inclou tant la violència física com psíquica. La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat. L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari. Un cop el testador ha disposat a un acte de disposició de mort, pot passar que el desheretat i el testador es reconciliin. També es pot donar el cas que el legitimari desheretat impugni el desheretament perquè considera que no existeix la causa que ha al·legat el testador i que per tant no hauria d’haver estat desheretat. El que ha de provar aquests fets és el desheretat. CONCLUSIÓ Com sempre us recordem en el nostre blog, que en matèria de testaments el més difícil és deixar els nostres assumptes com volem deixar-los realment. Hi ha desenes de mecanismes per aconseguir-ho! El més complicat és decidir exactament què és el que volem fer, quin familiar es beneficiarà de cada bé. Les possibilitats són tantes que poden atabalar fàcilment a una persona. Abans d’acabar, heu de tenir en compte que el nostre blog, en quant a les herències, ens referim sempre al Codi Civil de Catalunya. Si teniu un cas a Espanya però fora de Catalunya no dubteu en consultar-nos per conèixer les diferències, que puguin afectar al vostra testament. Fins aviat! Podeu consultar la nostra web específica per qüestions hereditaries en aquest enllaç.

Blog

El testament amb condicions

Les condicions són molt útils per limitar la capacitat dels hereus, a vegades massa joves e inexperts. Però no totes són vàlides.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Scroll al inicio