Blog

Les condicions són molt útils per limitar la capacitat dels hereus, a vegades massa joves e inexperts. Però no totes són vàlides.

TESTAMENTS: QUÈ PUC I QUÈ NO PUC FER EN ELLS? Es tracta d’una pregunta recurrent entre els qui es plantegen escriure un testament, i que en alguns casos acaba fent-los desistir. Error! Un testament és molt útil perquè els béns, una vegada el testador ja no hi sigui, no desemboquin en discussions interminables entre els hereus, i que aquests acabin subhastant-los per repartir-se les engrunes. A més, el testament estalvia als hereus haver de recorrer a la «declaració d’hereus ab intestato«, un pas més car, més complex i més llarg que la simple obertura d’un testament.  Us expliquem, a mode d’introducció, alguns dels dubtes més freqüents:   1. Puc escriure el meu propi testament i guardar-ho a casa?  Encara que el recomanable és acudir a un advocat i un notari, que redactaran el testament per a assegurar-se que compleix tots requisits legals i que no es perd el testament, la resposta és sí, si compleix una sèrie de requisits. Ara bé, hem de comptar que un testament guardat a casa (anomenat ológraf), corre el risc de ser destruït si aquell que el trobés, en obrir-lo comprovés que el testament no li es beneficiós. Com a alternativa, podem redactar un testament i entregar-lo en sobre tancat al notari, amb el simple encàrrec de guardar-lo fins el dia de la defunció. Això es coneix com a «testament tancat».   2. Puc deixar-li béns a algú a qui no nomeno hereu?   Sí. Es diu «llegat». Podem repartir fins al 75% del valor total de la herència en forma de llegats. De fet, també podem deixar-li llegats als propis hereus, que s’anomenen prellegats, i permeten dividir el patrimoni de forma més efectiva, per evitar discussions entre els hereus futurs.   3. Puc deixar-li més béns a un dels meus fills que a un altre?   Sí, fins a un cert límit, que dependrà del nombre de fills. En general calculem que cada fill haurà de rebre, com a mínim, el que resulti de dividir el 25% del valor total de l’herencia entre el nombre de germans. Aquest mínim es coneix com a «llegítima», i es pot satisfer tant mitjançant llegats com mitjançant la condició d’hereu.   4. Puc no deixar-li res a un dels meus fills?   Depèn. Els motius de desheretament són molt concrets. Generalment es requereix que el desheretat hagi estat condemnat en sentència judicial per atemptar contra el testador, per exemple per intentar matar-lo, haver-lo agredit… Existeixen situacions de greu distanciament que també permeten aquest desheretament, però l’hereu que en surti beneficiat tindrà la càrrega de provar la realitat d’aquesta situació si el cas arribés a judici.   5. He de repartir els meus béns quan escric el testament?   No necessàriament, encara que és recomanable. Això es coneix com a prellegats. També pot deixar-se a l’elecció dels hereus, o nomenar un marmessor, és a dir una persona de confiança del testador, encarregada de fer la partició entre aquells nomenats hereus com millor li sembli al seu criteri, segons les regles deixades pel testador; o també un comptador-partidor, que s’encarrega de la liquidació o repartiment de només alguns bens concrets.   6. Puc decidir a qui vull que vagin els meus béns en cas que el meu hereu hagués mort entre la redacció del testament i la meva mort?   Sí. De fet, és altament recomanable. Es coneix com a substitució vulgar. Per altra banda, si el nostre hereu es menor de edat, podriem anomenar una substitució pupilar, que en termes planers consisteix en fer testament en nom del nostre fill, pel cas de la seva defunció abans d’arribar a la majoria d’edat. També existeix la possibilitat d’obligar a l’hereu a que aquests bens vagin, quan arribi el dia de la seva defunció, a una persona en concret, com per exemple al net del testador original. Aixó es coneix com a fideïcomís.   7. Puc nomenar hereu a algú que no és familiar meu?   Sí, encara que si el testador té fills (o a falta d’aquests, nets, o a falta d’aquests, cònjuge, o a falta d’aquest, pares vius), tindran dret a una petita part del total de l’herència, com hem mencionat abans. Això es coneix com «legítima», i a Catalunya equival al 25% del valor brut dels bens de l’herència, a dividir entre el nombre de legitimaris. L’altre 75% es pot entregar a qualsevol persona, sigui física o jurídica, tals com entitats sense ànim de lucre, administracions, organitzacions religioses, etc.   8. Puc obligar a qui hereti el meu pis al fet que li presti una habitació a una altra persona per sempre mentre aquesta persona viva?   Sí. Les condicions, contraprestacions, i altres càrregues son bastant habituals en els testaments, i molt recomanables si volem equilibrar allò que reben els hereus quan hi han un petit nombre de bens a l’herència.   9. Puc establir una condició perquè el meu fill hereti, per exemple, el dia que es casi?   Sí. La majoria de les condicions són legals. Per altra banda no són legals simples terminis com per exemple «deu anys després de la meva mort»., les condicions impossibles de complir, les que no tenen lògica, o les que requereixen actes il·legals.   10. Puc no especificar qui són els meus hereus? A la herència hi ha poca cosa a més de deutes…   No, en el dret català és necessari nomenar hereus. Ara bé, podem anomenar a qualsevol persona, no necessàriament els fills. A més, podriem deixar-li els bens als nostre hereus com a prellegats; en aquest cas, podrien renunciar a l’herència (que només conté deutes) i acceptar els llegats. Recordeu que el nostre despatx es troba a Girona, i per tant, tot l’esmentat fa referència a les lleis catalanes. Encara que la catalana i el règim comú espanyol són lleis semblants, les petites diferències que existeixen poden suposar en la pràctica enormes canvis. Per tant, si ens llegiu des de fora de Catalunya assegureu-vos primer que la legislació catalana és l’aplicable al vostre cas!