ET PREGUNTES COM GESTIONAR L’HERÈNCIA D’UN FAMILIAR DIFUNT? O POTSER VOLS ASSEGURAR-TE QUE ESTIGUIS PREPARAT PER QUÈ SIGUIN LES PERSONES QUE VOLS LES QUE REBIN LA TEVA HERÈNCIA ARRIBAT EL DIA? T’EXPLIQUEM COM FUNCIONA:
Des que varem començar a publicar en el nostre blog ens han demanat diverses vegades un article més ampli sobre com s’estructuren les herències des del principi fins al final. Començarem amb un esquema a mode d’índex:
- Decisió del causant
- Testament
- Defunció
- Nomenament dels possibles hereus
- Acceptació de l’herència
- .Liquidació d’impostos
- Obtenció de la titularitat
i un resum de les paraules clau.
- Causant: La persona que deixa l’herència. El mort o difunt.
- Defunció: La mort del causant. És el moment en què es determina qui ha d’heretar, i no canvia encara que l’hereu mori abans de poder rebre realment l’herència.
- Titularitat: Per a simplificar, significa el mateix que propietat.
- Béns mobles: Coses de valor que es poden moure, com a diners en comptes corrents, joies o cotxes
- Béns immobles: Terrenys, apartaments, cases, pisos, garatges, places d’aparcament, trasters, etc.
- Testament: Escrit en el qual el causant va deixar la seva voluntat per preparar el moment de la seva mort. Normalment certificat per un notari.
- Legítima: Quantitat proporcional (per exemple, a Catalunya, un quart) de l’herència que el causant pot estar obligat a deixar a unes certes persones, generalment als seus fills.
“El moment més important de tot procés hereditari es troba abans que existeixi l'herència, i abans de la mort del causant. És el moment en què decideix com configurar el seu testament”.
1. La decisió del causant
Podem dir que el procés comença en el mateix moment en què una persona es planteja què passarà amb els seus béns en el moment en el qual ja no estigui present. Aquest és el moment més important de tot el procés, perquè si pren una decisió clara i consistent serà extremadament difícil anar en contra dels seus desitjos.
Si el causant té pocs béns, o pocs possibles hereus, o gairebé tots els seus béns són diners i no immobles, serà relativament fàcil distribuir-los. Si no, recomanem consultar amb un advocat la millor manera de repartir-los per a assegurar que es compleix amb els requisits legals, com el de deixar una petita part de l'herència als fills: La «legítima».
Podeu consultar més sobre que és acceptable en els nostres articles sobre els testaments en general i les condicions en el testament.
2. El testament
Una vegada decidida la manera de repartir l'herència, haurem de contactar amb un notari, que serà qui s'encarregarà de fer oficial la voluntat del causant. En poques paraules, el treball d'un notari és ser un testimoni oficial d'allò que el causant va dir que volia fer amb els seus béns.
Per tant, no és el treball del notari recomanar o aconsellar com distribuir els béns, per a això estan els advocats, encara que poden ser capaços de resoldre-us algun dubte sobre la marxa perquè de totes maneres estan acostumats a veure testaments.
La tasca que realitza el notari sol tenir un cost d'entre 50 i 100 euros, depenent de la complexitat del que es vol redactar en el testament.
3. La defunció
El moment exacte de la mort del causant pot ser molt important per diversos factors:
- Ens indicarà quant de temps hi ha per a acceptar l’herència.
- Determinarà qui era hereu en aquest moment, fins i tot encara que aquests hereus morin després abans de poder acceptar l’herència.
- Serveix de marca per explicar què hi havia en els comptes bancaris del causant en el moment de la mort. Encara que després la quantitat pugi o baixi, l’herència serà sobre allò que hi havia el dia de la defunció.
Evidentment, la mort tanca el període en què el causant pot fer el testament. Si no existeix testament, l'herència es regirà per les regles de l'anomenada successió intestada.
4. Crida als possibles hereus
Un cop el causant mor, aquells que creguin que els pot «haver caigut alguna cosa» (la llei ho anomena «tenir interès») han de sol·licitar diversos certificats i documents per aconseguir una còpia del testament, si existeix, cosa que no sabrem amb seguretat fins a rebre els certificats.
És important tenir present que l'únic testament vàlid és l'últim. Encara que el causant digués que ens anava a deixar alguna cosa, si dues hores o dues dècades més tard va tornar al notari i va fer un testament nou o va anul·lar l'antic, aquest primer testament no val absolutament per a res, i el supòsit hereu no té manera de saber-ho fins que el causant mor i es demanen els certificats dels quals parlem.
5. Acceptació de l'herència
Un cop s'ha aconseguit el testament (anomenat obertura del testament), podem trobar-nos en varis casos:
- Som l'únic hereu, o un de diversos hereus.
- El testament diu que heretarem en substitució d'una altra persona, és a dir, només si aquesta persona per algun motiu no pogués o volgués heretar.
- No se'ns nomena hereu, però sí que se'ns deixa un bé concret, la qual cosa es coneix com un llegat.
- El testament no ens nomena directa ni indirectament enlloc.
Si ens trobem en el primer cas, tindrem diversos anys (30 a Catalunya) per a acceptar l'herència però el recomanable és fer-ho durant dels primers 6 mesos, perquè això ens permet assegurar-nos que si l'herència tingués deutes tan grans que es «mengessin» tots els béns del causant, no podran traspassar-se als nostres propis béns. Això es coneix com a acceptació a benefici d'inventari.
En el segon cas, podem trobar-nos amb un hereu principal que s'ho pren amb calma a l'hora de decidir si accepta o no accepta l'herència. Si això succeeix, i volem saber d'una vegada per sempre si heretarem alguna cosa o no, pot executar-se el que es diu interpel·lació judicial, per a forçar a aquell que està per davant el nostre a acceptar o renunciar de manera definitiva.
En el tercer cas, haurem d'esperar que l'hereu accepti l'herència, i després sigui ell qui ens lliuri aquell bé que diu el testament.
En el cas que el testament no ens esmenti, sempre queda la possibilitat que el testament sigui nul, per exemple per anar contra les lleis que determinen com ha d'estructurar-se un testament i a qui és obligatori deixar-li alguna cosa. En aquest cas haurem de contactar amb un advocat perquè confirmi la il·legalitat de la situació i ens expliqui com és millor procedir.
Una vegada determinades les persones que han de rebre l'herència, hauran d'acudir junts o per separat a qualsevol notari i declarar que accepten la part que els correspon l'herència.
A partir d'aquí, els béns passen a ser de la seva propietat oficialment, en comptes de simplement tenir-los temporalment en representació de difunt (l'anomenada massa hereditària), encara que han de pagar els impostos corresponents. Però això ho tractarem un altre dia!
Observacions finals:
- No és estrany que les herències causin conflictes entre els possibles hereus. Com més clar i específic sigui el testament, hi ha menys probabilitats que els hereus es barallin sobre què volia dir exactament el causant.
- Quan hi ha diversos béns grans o molts petits, pot ser recomanable nomenar en el testament un marmessor (generalment un advocat o un familiar de molta confiança que no vagi a rebre res de l’herència) perquè s’encarregui de repartir els béns, per exemple venent la casa i repartint el que s’obté de la venda en els paquets que el causant va deixar escrits.
- És possible fer testament sense notari, però és molt probable que acabi causant més problemes dels que resol.
- Depenent de la situació, podem saber que hi ha un testament on se’ns nomena i que acabem per no rebre res, i pot ocórrer que un testament no ens esmenti però que legalment encara així tinguem dret a reclamar part de l’herència.
Amb això m'acomiado. Recordeu que el nostre despatx es troba a Girona, i per tant l'anterior es basa en les lleis catalanes. De totes maneres, si en el vostre cas són aplicables les lleis espanyoles no tindrem problema a ajudar-vos.
Salutacions!